Com la postmodernitat i els progress van destruir el Moviment juvenil revolucionari negre de Barcelona 2011-2022
Movimiento Panafricanista
Com la postmodernitat, els jipis, i progress van destruir el Moviment juvenil negre i la revolució panafricanista a Barcelona 2012-2022
Avui tenim més diputats negres que mai, 4 al Parlament de Catalunya i molta altra gent en altres institucions com ajuntaments i partits polítics etc... Aquest avenç ha estat producte de la lluita revolucionària del moviment popular negre lumpen proletariat panafricanista de (1998-2003) i impuls dels postulats d'organització i desenvolupament de les subjectivitats mitjançant l'acció del propi mitjançant la força dels vincles on l'element de força era la negritud i la potencia l'organització i no pas la dispersió.
La idea que tenim avui de la joventut negra desorganitzada a Barcelona i la resta de Catalunya no correspon a les lluites històriques de caràcter polític que els negres en lluita. Els negres des de la mort de Franco fins a l'explosió de la postmodernitat que representa el 15-M, havíem construït a Barcelona una acumulació de força de caràcter polític amb organitzacions com (ANRD, PANDECA, FELIFFER, MOLIFUGE, URGE, PP) i que als 80 van a evolutzionar a moviments socials (Riebapua, Bia Fang, Vinyil, Rombe, els tres Congos). Per entendre i reflexionar aquest retrocés de la unitat temàtica entorn de les lluites revolucionaries negres i per tant de l'avantguarda revolucionària negra, és pertinent recordar i reflexionar el que va passar l'octubre passat vam protestar a l'Hospitalet per una companya senegalesa els Mossos li havien estat la generalista li havia pres la nena per empresonar-lo a l'escola de delinqüència que és el centre de menors. Pensem que és molt important plantejar un debat des d'una òptica Afrocentrat de les lluites des de l'internacionalisme africà de classe sobre la situació del moviment juvenil negre. La germana havia sortit a fer unes companyes i els veïns van avisar la policia. A la protesta convocada per FOJA Barcelona érem 13 persones 7 homes 3 dones blanques i una negra. Al mateix temps les referents influïdors estaven a Twitter i blocaires estaven exigint reivindicacions estètiques bellesa afro reivindicacions profundament individuals i reaccionàries que promouen l'esteticisme negre i l'entotsolament. Es va produir un desmantellament del discurs polítics negre als anys 80 i 90.
El moviment negre construït des de 1968, any de la Independència de Guinea Equatorial i que es va enfortir en la transició amb la cultura d'organització política i sindical del moviment Antiapartheid de les lluites anticolonials revolucionàries del qual van sorgir organitzacions com politització de les germandats juvenils com el MAN, Studio 54 i West Side, FOJA. El partit dels Panteres Negres, Escola de la Filosofia Africana, la Asociacion latinoamericana de Arcelin, OEUA organització Estats Units d'Àfrica, AEJGE, Etane, Ewaiso Ipola, 1993-2000. Tota aquesta experiència el concretem del 3 congrés panafricanista Barcelona 2013. Avui hi ha més raons per lluitar i organitzar col•lectivament la joventut negra que mai i no obstant ara és quan menys mobilitzacions activitat combativa afro hi ha. Això no vol dir que molts joves negres no siguin honrats, parlem d'organització política negra d'UNIA-ACL
Aquest debat no es pot fer si el desenvolupament del fracàs de la teoria de crítica política negra a partir del 2002 en què l'front Afrocatala és engolit per Convergència sinó també amb la nostra pròpia activitat pràctica quotidiana del nostre treball polític davant del mal anomenat moviment afro negre que el moviment afro del sistema que precisament ha servit per criminalitzar el moto negre revolucionari i convertir els joves en un acolit del sistema capitalista consumistes guai super pèl afro bellesa i victimista i no trobem en lluita desfragmentació dorganització col·lectiva obrera comunitària en lluites parcials que ni tan sols estan orientades a un sistema de transformació social sinó a destruir la unida temàtica mitjançant petites reformes que són acceptable per les oligarquies dels progres blancs, feministes ecologisme jipies, nacionalistes o el poder blanc en cares negres. Lluny del que la gent creu, el nacionalisme d'ezquerra, no el de dreta CIU, va ser una de les fonts de ràpid i enorme aburgesament i destrucció de l'espai contestari negre que va gradualment sent assimilat.
No s'aspira ja el Black Power sinó a la integració com la súper estructura integradora sinó dispersió i el moviment negre és estètic deixo de ser panafricanista, de manera que en els discursos dels moviments negres juvenil negres que accedeixen a la política. No hi ha cap diferència entre el projecte per a Àfrica i els negres del ( PSC PP CUP PODEM ERC), els programes dels líders juvenils negres a Barcelona que sorgeixen després del 15-M a Barcelona té més de feminisme i individualisme, mitjançant el control del llenguatge jipiós sense ideologia sense raonaments i propostes per al moviment negre i molt menys per a la revolució, imposen una falsa interpretació de la interseccionalitat d'Audry Lord a partir d'acadèmiques jipioses burgeses blanques que exporten aquesta interpretació ideològica desviada al Raval on per ser acceptat el moviment africà i la joventut negra ha caigut a la mentida i miratge de gènere, raça i classe té la mateixa dimensió en la nostra lluita, així van poder destruir el moviment negre mitjançant la dictadura dels políticament correcte, construeixen la seva crítica des dels valors neocolonials o postmoderns que és la seva món i més enllà dels valors intangibles amb petites reformes com la reducció dels prob lemes dels negres al cabell afro.
Avui a penes hi ha organitzacions negres a Barcelona, només un grup individual que chaetan i fan directes a internet sobre temàtiques afro, no té runions setmanals orgàniques ni tan sols en línia. Gent que fuig de la ideologia, linea politica i programa, el 95% son online per xatejar i tot es redueix a instagram i la participacio presencial consisteix en la Conversa anual amb Angela Davis. L'antiracisme desorganitzat, capitalista i anti negre organitzats a les institucions com el CCCB. Això niu ala llunyania de l'horitzó polític dels negres a les institcions del moviment negre històrics, és un moviment sempre nou sense història i que somia construir i començar de zero. Aquesta perspectiva extremista assumeix, per una banda, el dolor extrem dels manters i per altres dels cabells afros i la pigmentocràcia. Encara que l'explosió dels jipies negres que avui envaeixen tots els espais socials de Barcelona: literatura, música, universitat, institucions Parlament i sobretot internet: a tots els nivells des dels cabells afros i la bellesa com a bandera fins a la lluita antiracista de visibilitat que renuncia o descafeïna a Arcelin i per tant al Black Power, aquest procés no és atribuïble només a l'experiència pràctica i divisions dialèctiques pertinents. És un procés que ve de lluny des del 15-M, però crear els grans, quan els jipis arriben al poder amb els morats, aquests posen en joc els seus negres amb instrucions antipanafricanistes i sense projecte col·lectiu doctrinal.
Hem de ser honestos amb nosaltres i la resta de la joventut negra a instituts de Barcelona i això passa perquè com a organització juvenil d'avantguarda hem de fer autocrítica. I reconèixer que l'apogeu de la visibilitat negra no ha significat més poder negre sinó que ha destruït les organitzacions negres i el lideratge negre revolucionari i s'ha passat dels referents històrics de lluita com Arcelin, Abuy, Ras Babi, Maaba Nguema o Kareba a una llarga llista de blocaires o influencers que li parlen a l'amo blanc tractant de seduir-lo (negrolàndia) suplicant que els permetin participar del capitalisme, en comptes de liderar i sotmetre's als processos revolucionaris panafricanista cimarrons en marxa, que converteixen en els seus enemics. Les conseqüències són la deslegitimació i aburgesament del conjunt del moviment negre que centra tot el seu discurs en la bellesa afro, internet i sobretot una anàlisi desviada i superficial del racisme, buscant solucions immediates a les institucions però sense plantejar-se com a objectiu final la destrucció de la esclavitud plantació i la mort del tio tom. la posmodernitat parla de cossos nosaltres parlem de subjecte polític. Els seus programa són el feminisme qeer, bon rotllo, meastrem amb estètica revolucionari afro, moda, ecologisme, la reforma per bandera sense plans ni a mig ni llarg pas sense objectius estratègics Com aquesta gent sense consciència de classe ha passat a ser el que és hegemònic entre els joves afros?
És a dir, afavoreixen la supervivència del neocolonialisme i el reformisme. El que domina és la fragmentació, l'idealisme, l'individualisme i la inestabilitat. No som víctimes i per aquesta consciència negra i després d'una reflexió àmplia tenim clar que cal construir formes organitzatives que assumeixen la permanència, ja que la joventut negra en ser permanent seduïda no romans sinó que busca fer el salt a l'àmbit del blanc progres institucional postmodern. La presència a les institucions de gent negra (pigmentòcrata) (vox, erc, cup, podem) no ha suposat un enfortiment de la direcció de l'Organització, moviment i Unitat Popular negra sinó que ho ha debilitat profundament. S'aïllen de les forces revolucionàries tradicionals de la comunitat negra i tenen por de la crítica i esperen de nosaltres els cimarrons, discursos complaents o creuen que ens fan un favor. En procedir d'espais aliens a la consciència comunitària i lumpenproletari negra acaben parlant com a noies blanques de classe mitjana del feminisme postmodern totalment allunyats de les condicions concretes africanes. El moviment panafricanista ha tingut més relació i suport de polítics blancs del PSC com ara Maragall, Iniciativa per Catalunya, l'alcalde Trias de CiU o la delegada del govern del PP o Maritxa Sandri que aquestes noies negres super cool com Jessica de encomu podem i d'altres. I és normal elles no es deuen a nosaltres, han estat triades pels blancs postmoderns (lgtbiq, ecologistes independentista, progress o fatxes com Ignacio Garriga) són l'esquerra i dreta del sistema, només són negres de pell no ideològics però usen la negritud. Ens veiem en la impossibilitat de criticar-les perquè són dones i en els xipis postmoderns això seria masclisme, perquè són negres i això seria racisme. Per tant el sistema ens imposa una violència determinisme reformista a què no podem continuar sotmetent-nos. Som mi conscient d'això, i malgrat això aplaudim la seva arribada a les institucions.
El moviment panafricanista, no va néixer per tenir 5 mil seguidors a instagram, per a nosaltres les xarxes són un instrument no el moviment, i això ha d'anar quedant clar. El dia d'alliberament africà és un dia de lluita, no de folklore. La joventut negra hem de defensar les nostres organitzacions. El moviment feminista blanc no pot sota cap concepte definir la revolució negra infiltrant-se a les nostres organitzacions i decidir qui són les nostres líders en funció de les seves relacions personals, acadèmiques, interessos sexuals amb aquest o aquella germana i els qui no se sotmetin a aquest contrainsurgència muntar-los campanyes mediàtiques de descredito basades en insults com machirulos o intentar rebentar la conferència de Kemi Seba a Barcelona per obtenir una bona nota al màster de gènere a la Universitat de Barcelona. Per aquesta mateixa lògica i acció, Zumbi va matar Ganga Zumba a Palmares Brasil, és a dir l'aplicació de la violència revolucionària de què parla Winnie Mándela, en defensa del procés i el nostre espai.
Com que avantguarda fem autocrítica, hem estat molt responsables d'aquesta enorme irresponsabilitat. En els darrers anys ens hem allunyat de les lluites veritables dels joves i estudiants negres que són la raó de ser FOJA, Hem acceptat que ens dividisquen entre negres, africans i afrodescendents com si fossin categories diferents. Vam perdre la capacitat de pensar amb les nostres pròpies categories black Power per pensar amb les categories de l'adversari, els negres van començar pensés en termes dels xipis que ja havien assaltat les institucions. Hem deixat passar aquest mar de milers de joves negres que van sortir a plaça Catalunya a protestar contra el racisme durant les mobilitzacions de George Floyd. I hem caigut en el dolor extrem manters o la superficialitat pèl afro. Ambdues visions estereotipades són una imposició de la postmodernitat i davant d'això ens resignem. No només cal reconstruir el moviment juvenil negre sinó defensar-lo del llenguatge i la invasió del xipisme negre o blanc, defensar els nostres espais. I Això passa pels errors que hem comès en la correlació de forces i aliances improductives en base a la raça. Els jipis afros Sempre parlen de la unitat afro, però Unitat per a què? No podem tenir unitat si els nivells dinformació a internet són alts però la consciència és molt baixa. Això és un error perquè no som racistes, les nostres aliances no són per la raça sinó que han de ser estratègiques i circumstancials i sobre la base ideològica dels interès del moviment popular o kilombo. La unitat negra es fa sobre la base dels ideològics amb un programa aspirem a una línia de direcció on es defensa un programa de mínims tots, no cercar amics. FOJA té allunyar-se d'aquest llenguatge jipiós basat en la intangibilitat que cerca enganyés els joves negres, no hem d'enganyar-los cal dir-los la veritat per polititzar-los i radicalitzar-los per armar l'alternativa. Nosaltres volem fer la revolució del black Power i matar l'amo, i tu què vols? Aquest és obrir el debat del 1995 i és afrontar la discussió entre Revolució, reforma i rebel•lia i per això hem de formar els militants i quadres polítics perquè responguin a les nostres necessitats i projectes. Per això cal mantenir les assemblees estructures de formació del credo panafricanista i el document de línia política presencials i menys internet. Una relació de militància camaraderia no relacions d'amics que xategen per tenir els cabells afros i no per militar des del compromís i la disciplina. És a dir és en la permanència a l'organització on un descobreix que és negre, no en tenir 6 mil amics en instagram.
Davant del fracàs d'aquesta estratègia, des de la joventut negra organitzada FOJA, treball continu no només el dia d'Àfrica sinó un procés llarg de debat, assimilació del programa i procés del ideològic, coneixement i lluita ideològica, treball pràctic. Diem que necessitem posar en marxa un procés constituent l'acumulació central del qual recuperi les organitzacions juvenils revolucionàries negres en peus de lluita a la ciutat de Barcelona i la resta de Catalunya, que ens renuncia als nostres objectius ideològics que estan en el credo panafricanista (IV internacional) i això passa per reconstruir les organitzacions estudiantils a les universitats, barris, tornejos de futbol, lleure, discoteques, col•lectius de migrants, al Reggea, hip-hop. Per nosaltres les cimarrons una joventut que aquesta organitzada és l'única forma de sobreviure davant la barbàrie de la violència neocolonial, per FOJA és una eina de protecció de l'autodefensa col•lectiva davant l'esclavitud i contra la gana, batudes racistes, la desocupació, el racisme institucional, contra el patriarcat. L'organització negra és la fórmula que ens ha permès històricament oferir una ofensiva ideològica i política per conquerir drets des de la nostra experiència, convertir les nostres idees ciència i en acció: passar de la resistència a la revolució per construir un contrapoder popular panafricanista amb una acció política pròpia autònoma des d'una perspectiva de confrontació que no pretén seduir el sistema. No es tracta que aquella noia sigui negra del parlament sigui maca, bona o mala guapa o lletja. De fet no tenim cap animadversió amb elles sinó que exigim un mandat de transformació social que reuiere d'un seguiment i si darrere no hi ha gent negra disposada a organitzar-se en moviments socials disposada a comprometre's a organitzar lluita negra (no només servir-se'n) punt per punt, el que s'està desenvolupant és la frutració postmodernistes. No s'entén que la lluita es basa en una teoria de contrapesos. Per tant sense organització panafricanista concreta a la comunitat, i sense comunitat negra no som més que una força de treball: més esclaus i bufons del capitalisme molt aïllada i desorganitzada. què significar organitzar-nos afrocentradament?
Organitzar-nos és compartir lluites, carrer i batalles és saber que al costat hi ha una camarada amb què t'uneix abans de res el compromís, la disciplina, l'amor, la bellesa i també l'alegria però saber-nos totes capaces de fer del món afro un lloc millor que val la vida viure. Passar de la plantació al kilombo. Aquest horitzó d'alliberament és per totes una necessitat extrema. La unitat a la independència garveyista per Àfrica i africans de casa i fora com a vehicle de construcció d'una unitat temàtica vinculant a les aspiracions culturals i històriques de llibertat de la joventut negra, cansada de patir derrotes. Però no som febles ni víctimes, ni mancats de tot. La joventut negra Té experiències, sabers i maneres d'organitzar-se des de les seves vivències materials. La construcció simbòlica és immediatament posterior a la vivència existencial, però posterior. La mera existència no determina la consciència. Això continua sent vàlid. Però FOJA ha de tenir estratègies a llarg termini de supervivència i les seves estructures organitzacionals no poden ser espontànies. Hem de combinar allò igualitari i equitatiu amb allò jeràrquic. Si no, la majoria dels més vulnerables ja hagués mort. Veure només l'espontaneïtat i allò simbòlic és possible des d'un punt de vista afro molt de classe mitjana postmodernista que avui és hegemònic en el debat afro de Catalunya. però la joventut panafricanista organitzada ha de ser sempre conscient que la victòria és un procés, que en organitzar-nos els esclaus, estem automàticament desafiant i derrotant l'esclavitud, Apartheid, colonialisme, la immigració i la postmodernitat.
Aluman dóna chini osu!
Uhuru!
FOJA-BCN l'Escola d'Hivern 2022 Gorg Badalona.
Comentarios
Publicar un comentario