IRENE YAMBA: Las revolucionaries mai moren!

IRENE YAMBA: Las revolucionaries mai moren!

"  la joventut negra necessita combatents irreverents com a referent que expressin obertament el seu odi al mestre i el seu amor pels esclaus, i això és el que va fer la Irene Yamba, tota la seva vida    "

Abuy Nfubea  

No és fàcil dir paraules quan han marxat unes grans i belles dones negres. No necessito informar-vos que una líder històrica i veterà del Moviment Panafricanista a Catalunya, Sista Irene Yamba Jora, va transitar avui a Kemet amb els seus avantpassats. Irene va néixer l'any 1947 a Moeri, Moka Guinea Ecuatorial enmig de la monarquia Bubi. Durant més de 50 anys va formar part de la lluita. Des de Barcelona va contribuir a la nostra organització de la visió, va ser un dels referents històrics intel·lectuals del panafricanisme espanyol. Després de Arcelin, Runoko Rashidi, Mbuyi Kabunda, Kalala Omatunde i ara Irene Yamba, és un gran cop per a tota la militància familiar panafricanista 

PUBLIC ENEMY FAN CLUB

Perquè com va dir Chuck D en aquesta bonica cançó, Rebel Without a Pause, un dels millors àlbums de hip-hop de tots els temps (It Takes a Nation of Millions to Hold Us Back)  Sempre va a ser rebel en la tradició dels granats d'Ana nzingha, Nani, Dandara, Amy Jaques, Mbuyi Nehanda, durant la dictadura franquista, Irene va ser activa clandestina en el moviment estudiantil i l'amistat, estatut autònom de Catalunya i moviment republicanista. Just després de la mort de Franco, va ser cofundadora de la primera organització social fundada per negres després de la mort del dictador durant els governs d'Arias Navarro anomenada Riebapua. Als anys 70, afiliada al sindicat UGT des del 1974, inspirat pel poder de Winnie Madikizela, Crish Hanni i Desmon Tutu als anys 80, va impulsar el moviment antiapartheid Free Mandela als anys 90, va impulsar l'associació de dones guinees Ewaiso ipola. Va donar suport al doctor Arcelin per al Negro de Banyoles, va dirigir la seva revista Ewaiso i va escriure a la revista Tam-Tam, creat per Nguema y La Lucrecia. 

PAU, FORÇA I ALEGRIA PER LIBERIA

El 1993 va llançar la campanya panafricanista per la pau a Sierra Leone i Libèria. En represàlia quan les tropes de Charles Taylor, van entrar a Freetwn va ser segrestada en un avió havent d'internevir la comunitat internacional ECOMOC. El 2010, pel qual, va ser guardonat amb el premi Winnie Mandela Madidikizela, juntament amb altres dones destacades com Esther Stanford Ekwa. Ella sempre rebel, defensant l'estratègia d'acumulació de forces al voltant de l'OEAU Estats Units d'Àfrica de Maaba Nguema, Kharebah i Rasbabiker per aconseguir la unificació entre l'escola de filosofia africana i la secció espanyola del nou partit de les panteres negres. Durant els confinaments d'immigrants a Barcelona l'any 2001, sent jo membre de l'European Inmigrants combat forum amb seu a Brussel·les: solia promoure la veu de l'afrika a la ràdio contrabanda fm llicenciada en treball social, primer en Psicologia i Antropologia. Quan la mort la va sorprendre mentre esperava per llegir la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona. Irene és autora d'innombrables llibres i investigacions sobre Àfrica, immigració, dones (mai va ser una tia amb cabells afro que parla amablement per no enfadar el mestre)

PROCESS OMOWALE 

La primera vegada que vaig sentir parlar d'Irene, però encara no la vaig conèixer personalment, va ser quan era membre de l'associació de joves estudiants de Guinea i responsable de comunicació del partit Black Panthers. I en mig del  procés Omowale a Barcelona. El procés  En prinicpi havia de ser la III Assemblea convocades pel Partit Panteras Negras marcada per una profunda crisi interna, va acabar sent  debat ampli: portat acabo entre 1998-1999 entre més de 79 organitzacions negres de base de tot Espanya i la fusió amb escola de la filosofia Africana a Barcelona. D'aquí va sorgir el document ideològic de minimos anomenat credo panafricanista que ratificat durant el congrés d'unificació on va sorgir OEUA i és la base doctrinal i ideològica del corrent IV Internacional Garveyista Panafricanista Cimarron Rastafari. En aquets context va a ser just quan vaig tornar de la marxa d'un milió d'homes de 1996 a Wahsitong DC. No va a ser fins l'any 1998 durant una congress de l'AEJGE que ens vam veure. Però la nostra relació es va reforçar durant el procés de les lluites dels confinaments en la unificació entre les Panteres Negres i els Rastafari Sudanesos d'EFA :Ali, Zabhri, Dr.Zhen, Ras etc... . I em va recomanar que connectés amb el sindicalista Obama Miko. Llavors hi havia molts radicals negres i activistes amb un moviment negre sa, revolucionari i independent a Barcelona.

III ASSABLEA REPARACIÓ

Irene, va ser una Negre de Camp que va aportar, recolzar i defensar la tesi política del III Congrés del Moviment Panafricanista a Espanya (4a línia Garveyista) Va tenir lloc a la seu de la Unió CCOO Barcelona 2013, amb delegats internacionals com Dowoti Desir, on es promou la Federació Panafricanista de Catalunya "Construïm un moviment panafricanista fort, com la política i l'espai identitari de la consciència negra. Per la reparació". Es va aixecar l'històric Congrés que va relegar un equip integrat per la sista Edilson Dimas, Castro Nguema, Fatou Secka, Kemit Kareba, Martha Trujillo, Laila Gonzalez, Maaba Nguema i jo i la bandera de reparación negra GAC per la esclavisme català la burgesia del qual es va construir amb el nostre dolor patiment i desusmenització la xifra varia segons els historiadors però s'estimula entre 1 a 2 milions d'africans van ser esclavitats esclavisme catalan la burgesia del qual es va construir amb el nostre dolor patiment i desusmenització gent que va acaparar immenses fortunes que fins i tot encara avui continuen ostentant el poder enriquint sectors estratègics com la banca, transports o el sector immobiliari el que li van permetre donarà el sector al tèxtil. Fins i tot avui dia. Aquests cognoms i famílies com: Diada, Guel, Torrens, Rivalta, Vidal Quadras, Mas, Salles, Sama, Rivalta, Pons, Xiffre… Esteve Gatell, Blanc, Joan Barba, Antoni López, Victor Balaguer i més van participar del negoci brut i lucratiu i manté avui el seu privilegi blanc en termes de materilisme històric.

CRISIS DE LA ELITE NEGRA

Davant la decadència de l'elit intel·lectual negra el racisme institucional de la académica catalana, va ser profundament respectada i escoltada en cercles granats. Irene no tenía xarxes socials però és protagonista ilustre. Sempre ha estat una intel·lectual rebel contra les dictadures que Europa i occident creen a Àfrica per així continuar robant als pobles negres del món els nostres recursos i matant-nos en pasteres i genocidis com a la tanca de mellila com la dictadura. A canvi ens creen i imposen macro ONG blanques que es lucren i els seus líders es realitzen, mentre les organitzacions negres segueixen empobrides, aquest fenomen va ser mi analitzat i denunciat per Irene, l'anomenava necolonialisme: d'Obiang, una lluitadora africà lliure i independent. Avui dissabte tindrà lloc el funeral a Barcelona i la sista Adama Seide encapçalarà la nostra delegación al funeral.

AFRICAN UNITY

Moltes donas que han arribat a càrregues de responsabilitat institucional parlen de la unitat (en entorns de blancs, acadèmics, cabells afro o hippies afro   ) de afrofeminisme i altres però mai van fer res per trencar o susperar les diferències artificials. Irene en canvi va demostrar que era possible com deia el Dr Arcelin en els que constitueix els principis constituents de la revolución de Garvey. Com a membre del consell municipal d'Immigració de Barcelona, Irene demana la unitat dels negres va ser la promotora i arquitecta l'octubre de 2003 de la creació de la Federaració de cinc organitzacions equatoguineanes: E'Waiso Ipola, Riebapuá, Rombe, Ayong Fang i l'Associació d'Estudiants i Joves de Guinea Equatorial, totes elles amb seu a Sabadell, Barcelona, amb Jose Luis Nvumba com a advocat de la nova organització. 

MARE REVOLUTIONARIES 

La meva mare, Basilisa Mangue sempre solia dir-nos als meus germans ia mi que (Emuuû ya okiri, boan bayia yeek ébe ñaboro bene ngu ya djeng Etofili. Biayene-ler ná biadjingbô ya fene bia vinibettá mittang be nga ferbeia miNkom ) què vol dir això? això és el que significa a fang /ekang beti “Avui i sempre la joventut negra necessita combatents irreverents com a referent que expressin obertament el seu odi al mestre i el seu amor pels esclaus, i això és el que va fer la Irene Yamba, tota la seva vida. Recordeu que la Irene no va ser una fashionista ni una celebritat, sempre va ser un autèntic referent de la comunitat revolucionària de base, sempre va ser una dona negra del camp inconformista, l'elit burgesa catalana sorgida de l'esclavitud negra no li va agradar i per ella. mai va ser premiada o reconeguda per l'establiment que sí que reconeixien altres. Els panafricanistes l'hem de reconèixer i la podem reconèixer, i reivindicar-la, sense por, hem de buscar la seva obra i traduir-la, editar-la i llegir-la o estudiar-la. I com he dit aquest matí a la meva germana i camarada Elisa de la FAAM Murcia, i com ja ha passat amb el doctor Arcelin, ens toca fer aquest paper d'il·luminar el procés, el camí des de la dissidència granate per elaborar una memòria crítica, i Hem de seguir fent aquelles preguntes que ningú es farà, perquè si no haguéssim aixecat la bandera d'Arcelin l'any 1992, avui ningú el reconeixeria, ni tan sols la seva pròpia família... Aquest és el nostre sentit de ser o seguir vivint encantat de la sensibilitat colonial.

LA NOSTRA RESPONSABILITAT

La Irene va lluitar per la reparació dels negres a Barcelona, Guinea i Espanya i això va ser una lluita política: mai va ser folklòrica i hem de ser fidels a la seva perspectiva. La Irene ens ha plantejat molts reptes per passar de la memòria colonial a la descolonització de la història, no importa que no ens convidin a MAACBA o Rototoom (riu), o a aquells llocs on els hippies s'apropien de l'herència dels granats. diluir-lo en la seva postmodernitat i ambigüitat extrema: sempre va ser així amb Prat de la Riba, amb Cambó, amb Pujol, amb Mas i amb Colau. En aquesta hora final que diem ens veiem després a Irene, l'important és donar valor a les immenses aportacions que el Moviment Panafricanista d'Espanya, com a avantguarda, ha fet i que després les institucions utilitzen per pervertir i negar veu. i agència o sentiment de pertinença al sentit de descolonialització dels esclaus. Això va passar quan vam enderrocar l'estàtua d'Antonio López. En aquest sentit, no només ha estat una intel·lectual coherent, sinó també una dona entranyable amb un marc crític antiracista i un compromís afrocentrat amb l'alliberament d'Àfrica. l'hem de pensar com a revolucionària, perquè va morir com va dir Malcolmx: amb les botes posades. Tinc el privilegi d'entrevistar-la pel meu llibre i vam estar 44 hores parlant, recomano que les persones que vulguin saber qui era realment aquesta gran dona intel·lectual compreu el llibre Afrofeminismo: 50 años de activismo  de mujeres negras en España 1968-2018 

Uhuru

Amandla!

T'estimem sista Irene.  Ets el millor i sempre seràs el millor

A luman da chini osu!